EN PEPITO I EL DRAC REFREDAT

                          

 A en Pepitu i el seu millor amic Frederic, els hi agradava anar a buscar bolets al bosc. En Frederic era un expert  doncs  el seu pare li havia ensenyat,  ja  des de petit, quins eren els bons.  Coneixien un bosc que  a la gent gran no els hi agradava,  ja que era una mica  lluny i molt fosc. Les mares els  hi van preparar un bon esmorzar i... ¡!cap a buscar  rovellons ¡¡.

Tenien sort,  -mira, un rovelló-, deia en Frederic i  ¡¡ cap al cistell ¡-. Compte en tallar-los be - li deia a en Pepitu., i apa,  un cama llarg!! al cistell. En Pepitu  veu un bolet que brillava molt, vermell.. -guaita quin bolet més bonic - li diu al seu amic- ¿què serà?.

-¡¡No el toquis!! que no el conec i pot ser dolent”,- contesta el seu amic.- Però en Pepitu, no va poder resistir  i el va mossegar: hummmm que bó!!! I se´l va menjar tot.  Com que n´hi havia molts  ¡ tots al cistell¡.  De sobte el Pepitu comença a parlar malament  i a dir tonteries.  Pepitu, Pepitu, que tens  ??, -.li pregunta en Frederic. -   Hi havia un arbre molt alt i el nen comença a pegar-li :  Ep gegant, fora d´aquí, pollós.- I el Frederic:- Pepitu que és un arbre, és un pi”.

-Ai, ai, és el Gegant del Pi, -diu tot esverat el nen.,- i li  canta la cançó: El gegant del pi, ara balla, ara balla ……, i fent-li pam i pipa. El Frederic el va treure d´allà, mig coix de les patades que  li donava al pobre arbre. El  amic ja no sabia què  fer,  quan de sobte  volava per allá  una despistada abella i el Pepitu  diu: Oh, oh, quin pardalet mes bonic!!.- En Frederic : ¡¡ no la toquis que és una abella i si la molestes et picarà ¡¡¡I ni cas -¿què ets un rossinyol, què cantes ?. Canta amb mi: rossinyol que vas a França, rossinyol…-    i    l´abella, ja cansada de tanta tontería, perque se li feia tard, ja que encara li quedava molta  mel per fer; es tirà sobre el nas del pobre Pepitu  i  ¡! mare meva , quin nas ¡¡¡, vermell com un tomàquet.

De sobte  s´escolta un soroll molt fort, una cosa rara i cau aigua. En Frederic  obre la ma ¡ i plou? es pregunta; mentrestant el seu amic  es fregava la cara perque li picava molt, i un altra vegada el soroll, era com un estornut, iiiiiii ai,  apareix un drac, amb uns mocs, els ulls plorosos i ¡attxisssss, atxissssss ¡!, estornudava sense parar. En Frederic tot espantat crida  - “un drac, un drac “, corre Pepitu, corre.- Però en Pepitu, encara estava tururú i que dius?????  UN GAT?? .  ¡!No, No ¡!, un DRAC ¡!, corre. - Oh , un gatet, que estàs refredat ?. El drac, cada vegada que estornudava  dutxava a  tothom. En Frederic, -egg, quin fàstic, aquesta aigua són MOCSSSSSS.- El drac pobre, estava tant  malaltó que no tenia ganes de res.- Vols un mocador , gatet ??,- i  com que no en portava, es treu el jersei i li dona. “Gràcies “ -diu el drac -i moc, moc es moca i diu: No sé què fer, em fa mal tot el cos i..- en Frederic el toca i-   em sembla que tens febre, si tinguèssim un termòmetre... a veure, treu foc per la boca. I l' animaló fa  xas!!!  i li surt aigua bullint per la boca!!. apa, està calentíssima. En Pepitu  diu -la meva mare em  dona  Dalsy quan estic  malalt, pobre gat-. En Frederic no sabia què fer però , pensant  pensant , ¡!!!idea ¡!!; aquells bolets que en Pepitu  tenia potser li farien alguna  cosa, mal, segur que no.

.-A veure drac, menja  aquests  bolets. -vols dir?“ diu , no m´agraden el bolets.

En Pepitu  li contesta  -son boníssims¡¡”, te menja, gatet. El drac , menja que menjaràs, els trobava bons , sí, sí, però ……. Comença a ballar i a  donar voltes  i ja no estornudava  ni tenia mocs. Ei ei, vinga balleu amb mi… i el  drac i el Pepitu s´abracen i van cantant: Aquest drac  no en fa por …….  .El pobre Frederic ja no sabia que fer, els dos estaven  “tururú”,  havien d´ anar a casa i no era qüestió d´ aparèixer amb  un drac i amb en Pepitu tan estrany. Allà  a prop hi  havia un rierol, potser seria una solució  l´aigua freda…… Aixi que els hi va dir :  Voleu una miqueta de Fanta ??.- I el Pepitu  diu: Jo vull Cola-Cao, que tinc molta gana.   I jo ,i jo, jo,!! crida el drac- clar  que ell no sap  que és el Cola- cao- . En Frederic  s´emporta al dos amics fins al riu i diu: ¡ apa a  beure ¡! I els tirà a l´ aigua, que  estava tan geladeta que el Pepitu  diu : Oh ,és Cola Cao de "verano"!!.   I  clar, el  drac marxa corrents i dient - no m'agrada el Cola-cao,  no m´agrada el Cola-cao-  tremolant com una fulla però, amb la fresqueta de l'aigua, ja  es trobava millor,igual   que en Pepitu, que  li va dir al Frederic,: ¿que faig dins del  riuuuuu.??  al mateix temps que va veure l' animaló ,  quin susto  -  Socors un DRAC un DRAC ¡¡¡Uf ., va respirar tranquil  en Frederic,el seu amic ja estaba curat, però el Pepitu  badalla fort i diu: -quina gana que tinc, em menjaré un altre bolet. ¡!!!NOOOOOOOOOO ¡!!, va dir en Frederic. Anem cap a casa que la mare ens farà un bons  macarrons.

Altafulla, 19 d´ Abril 2012. Pepi Miró