EL PEPITO I EL DRAC ENAMORAT


Aquell dia el Pepito estava trist, les coses amb el seu amic Frederic no anaven gaire bé, es barallaven per qualsevol cosa. Així que va sortir a donar una volteta i, caminant caminant, va fer cap a les portes del Castell.
  Un Castell abandonat. Les parets amurallades queien a trossos, dintre tot eren herbes i runa. Com que arreglar-lo costava molts diners, ni propietaris ni Ajuntament, es posaven d´acord per posar-lo en condicions.

Per alli corrien sargantanes amunt i avall, feia molta calor, i els animalons aprofitaven l´estiu per agafar energies. En Pepito se les mirava amb atenció, ell era un amant de tots els animals, i no li feia gaire gràcia, quan algun dels seus companys els hi tallava la cua o les tirava per fer broma a les nenes. Mirant, mirant li va passar la tristor. Es va posar sota un garrofer, allí n'hi havia molts, abans la gent del poble  collia les garrofes , pero ara ja viuen d´altres coses, i estan totes per terra. En Pepito, es queda adormiscat, quina pau...... De sobte sent unes pessigolles a la cara i un soroll que... ep, ep, que passa ?, una sargantana li corria pel cos, era bastant grossa, ! carai, si que era grossa, cada vegada la veia més grossssssssaaaaa !!  . S´aixeca de un bot i aquell simpàtic animáló era ja un DRAC. En Pepito, intentava amagar-se darrera del garrofer, pero aquella cosa s´el mira i ai, ai, l´ensuma amb aquell morro verd i la llengua llarga i viscosa..." !no em mengis, si us plau !"- crida el nen.-  !!"Egs, egs, quin fàstic,!! no ets una garrofa"  -contesta el Drac-.  En Pepito va respirar tranquil i diu:

 -  Ondia un Drac que parla i a més a més menja garrofes.

 -  Doncs ben bones que són, amb els mosquits no en tinc prou.

I de cop i volta el Drac es posa a plorar.

 - Ostres, -diu el nen- també plores , que tens ??

A la pobre bestioleta, li queien uns llagrimots, que feien uns tolls a terra ... i  els ocellets aprofitaven per beure.

- Ug, ug, ug, !que estic enamorat!- diu el Drac amb uns esglais....

- Be, home, !ai!  vull dir Drac, això és molt bónic, l´amor es el se

-  !No, no ho entens!! -crida el Drac-

- Ella no t´estima ?- pregunta el nen

-  Si, si i molt, oh, oh només de pensar en ella ja tremolo d´amor

-  ¿Qué és una "Dragona", que encara está hivernant ?

-  !No!, és la princesa...

-  ¿Una princesa, quina princessa ?. pregunta en Pepito estranyat.

-  !Pues la de la llegenda de Sant Jordi!!, tontet-contesta el Drac-

-  Pero, !!home!! , ai vull dir, !Drac!, això és impossible.

 - Doncs sí, nen, com que cada any fem la famosa llegenda i el pesat     de Sant Jordi en vol matar per salvar-la a ella,!! de MI de MI !! ho entens ?al final  ens em ENAMORAT.

 - Carai, aixó si que es una historia de amor. I quin és el problema ara?

 - Doncs, que fins el 23 d´Abril, Sant Jordi ( el pesat), no ens veurem.

 - Clar, i estem a l´estiu encara. Pero tu dorms tot l´hivern i se't farà més curt, pero a ella la pobra...

 - Si, i això em posa més trist.  L´últim dia que la vaig veure, li vaig donar un parell de sargantanes, amigues meves, perque li fessin companyia.

- Ah, bona idea- diu el nen- Pero no ploris més, home, ai Drac,com que és una història, sempre perdurarà i mai us fareu vellets..

- Si, és veritat. Bé ,vaig a regar el roser que tinc, així a la primavera ja 

fará roses per la meva estimada.

- Molt de gust en coneixe´t -, s´acomiada el nen.

-  Gràcies i ja ens veurem per Sant Jordi- diu el Drac

- Si, si per Sant Jordi.......

Pepi Miró- Altafulla, 10 de Juliol 2012