LA COVA DELS LLADREGOTS
Era un bon dia per anar a la platja, amb solet, però a la vegada un mestral tonificant. Tothom estava content. Les mares del Pepito i del Frederic junt amb els nens baixaren a la platja. Elles prenien el sol, i els dos amics entrant i sortint de l'aigua constantment. Decidiren anar a buscar musclos a les roques, era divertit i a més a més estaven molt bons. Així que demanaren permís a les seves mares i amb un cubell i un rasclet s´enfilaren cap a les roques. No n'hi havia gaires, els pocs que trobaren eren molt esquifits així que era millor deixar-los que es fessin més grans.Aleshores van recordar que més enllà hi havia una cova, sembla ser que a la gent no li agradava gaire , tenia mala fama, que si relliscava molt, que si havien desaparegut pescadors , que si etc etc.... . Pero ells decidits i amb les ganes de menjar musclos van dir : "Frederic no crec que sigui tan perillós, són llegendes urbanes, anem??". Som-hi- contesta l´amic convençut.
Era un bon dia per anar a la platja, amb solet, però a la vegada un mestral tonificant. Tothom estava content. Les mares del Pepito i del Frederic junt amb els nens baixaren a la platja. Elles prenien el sol, i els dos amics entrant i sortint de l'aigua constantment. Decidiren anar a buscar musclos a les roques, era divertit i a més a més estaven molt bons. Així que demanaren permís a les seves mares i amb un cubell i un rasclet s´enfilaren cap a les roques. No n'hi havia gaires, els pocs que trobaren eren molt esquifits així que era millor deixar-los que es fessin més grans.Aleshores van recordar que més enllà hi havia una cova, sembla ser que a la gent no li agradava gaire , tenia mala fama, que si relliscava molt, que si havien desaparegut pescadors , que si etc etc.... . Pero ells decidits i amb les ganes de menjar musclos van dir : "Frederic no crec que sigui tan perillós, són llegendes urbanes, anem??". Som-hi- contesta l´amic convençut.
Pujaren totes aquelles roques, caram ,si que relliscaven !!,semblava més difícil del que creien això de pujar i baixar lliscant .A en Frederic, ja se li feien feridetes als peus i en Pepitu li donava la mà per ajudar-lo.Quan per fi van arribar a la cova,hi entraren. Era llarga i fosca, de tant en tant es veia un raig de llum que es colava per unes esquerdes i es sentia el soroll de les ones al xocar amb les roques que feien una escandalera que... la veritat ... tenien una miqueta de "juju".
- Mira, està ple de musclos!!.
- Apa! i l´aigua que clara i neta està.
- Hi ha peixosssssssss ... i que grans!
- Va, no et distreguis. Entrem .
Els nens a prou feines podien caminar de tant lliscosa que era la cova, però van omplir la galleda del preuat musclo.De sobte, troben una caixa molt gran i d´altres més petites al voltant . Tenien uns plàstics pel damunt, (per la humitat, van pensar ).
- Les obrim ?- va preguntar en Frederic.
- Home, no són nostres.
-Però no ho sabrà ningú .
- Val, amb compte.
Els dos nens obren la caixa més gran i , mare meva !!, estava plena de diners i joies. Allò tan sols ho havien vist a les pel·lícules de pirates. Començaren a remenar amb avidesa tot el que hi havia a les caixes, agafaven els bitlles i els llançaven...
- Som rics, som rics!! - cridava embogit el Frederic.
- Mira quin collaret! per la meva mare.
- Guaita, quina polsera .Serà d´or ?- mentre la mossegava con si fos un espert joier.
Els dos disfrutaven i reien posant-se les coses pel cap i fent tonteries.Però al cap d'una estona la consciencia els va començar a fer rau-rau
-Frederic, això són molts diners i és millor dir-ho als Mossos o als nostres pares
- Nooo !!, agafa només uns quants euros i després avisem a la "poli"
De sobte senten unes veus .Semblava que algú entrava a la cova.
- Entren homes !, corre amaga´t- crida el Pepito
Els dos nens a prou feines poden posar-se darrere d'uns rocs i ..
- Aixó esta remenat!! - crida un dels homes.
- No pot ser, aquest amagatall no el coneix ningú.
- Malament!!, qui ens ha traït ?
Els homes cada vegada discutien més. Els dos nens estaven atemorits i peladets de fred , el terra estava tan mullat que el pobre Pepito tenia unes ganes boges d´esternudar i... attxiss !!!. Silenci total. Els lladregots busquen i busquen per la cova fins que troben els dos nens. Agafats per les orelles, els porten davant del qui semblava que era el cap.
- Quí sou marrecs ??
- Ai, ai !!, quin mal que em fas, deixa'm !! - deia en Frederic mentre li donava puntades de peu al turmell.
- No li feu mal al meu amic!!, cridava el Pepito- donant-li cops de puny al seu captor.
Els homes reien fent enfadar als dos nens. Semblava que eren uns quatre, ja que en veien tres dintre, mentre que un altre era fora vigilant. No estaven ja per més romanços i es començaven a enfadar
- Prou de tonteries!!, aquests nens han descobert el nostre amagatall secret i alguna cosa em de fer...
- Si us plau, deixi'ns anar, no direm res a ningú.
Entre ells es posen a discutir, dient que tenien que fer una " entrega", i que ja era tard. Decideixen lligar-los i agafar els diners . Ja tornarien més tard.
- Feu bondat nens, ja , ja, ja,- reien tots.
La cosa es complicava. Estaven sols però tenien l'esperança que les seves mares els busquessin tard o d'hora. Efectivament, elles estranyades que els seus fills no tornessin de "caçar" musclos, miraven per tot arreu per veure si els veien, i com que no els trobaven van decidir, junt amb el socorrista, buscar-los anant amunt i avall de la platja. Ni rastre. Elles ja amoïnades , el socorrista també, i els altaveus tota la estona demanant si algú havia vist uns nens amb les característiques del Frederic i el Pepito. Demanaren ajuda als Mossos d´Esquadra i entre tots començaren la recerca dels dos nens.
Ells ja començaven a estar congelats. Tota aquella humitat i mitja foscor els tenia cagadets de por. El Pepito amb la boca intentava deslligar al seu amic; però les cordes eren fortes i li feien mal les dents.
El Frederic li diu al Pepitu: - Arrastren-nos per terra , a veure si poden arribar a la entrada de la cova.
Ui. Ui !! quin mal de cul. Allò rascava com un "paper de vidre". Tot lo que sobresortia de les roques, musclos, cargols fossilitzats, ..s'ho enduien amb el cul però ells anaven lliscant, lliscant i cada vegada a més velocitat com si estiguessin al Dragón Kan, fins que van sortir volant des de la cova fins a mar. Van caure bé, però tenien les mans lligades i no podien nedar . Auxili, auxili!!, -cridaven- res, no hi havia ningú . Fes-te el mort , li va dir en Pepito al Frederic. Ells es van posar panxa amunt intentant surar. Va ser en aquell precís instant que les mares i la policia, van aparèixer. Es van tirar al aigua i els van treure. Feliços tots de salvar-se, els nens explicaren el tresor que hi havia dins de la cova. Els Mossos van decidir no tocar res i agafar els lladres per sorpresa. Pero aquell dia no hi van tornar, que dolentots!! ¿ no s´en recordaven que havien deixat uns nens dins sense menjar ni beure ? L´endemà amb la policia a l'aguait, varen poder detenir-los .
- Teníem que haver "pelat" aquestos nens- deia el cap al altres companys. La culpa es teva per no canviar de lloc la "mercaderia"- contestava un altre. Jo, jooooo !, tinc la culpa ?.,,ara veuràs!!!
Menys mal que estaven emmanillats que si no...
En Pepito i en Frederic, reien contents. Havien col.laborat a enxampar uns lladres i a més a mes tenien un munt de MUSCLOS.Ah! i la recompensa que els van donar pels diners i les joies que van poder retornar als seus propietaris.
- Guaita, quina polsera .Serà d´or ?- mentre la mossegava con si fos un espert joier.
Els dos disfrutaven i reien posant-se les coses pel cap i fent tonteries.Però al cap d'una estona la consciencia els va començar a fer rau-rau
-Frederic, això són molts diners i és millor dir-ho als Mossos o als nostres pares
- Nooo !!, agafa només uns quants euros i després avisem a la "poli"
De sobte senten unes veus .Semblava que algú entrava a la cova.
- Entren homes !, corre amaga´t- crida el Pepito
Els dos nens a prou feines poden posar-se darrere d'uns rocs i ..
- Aixó esta remenat!! - crida un dels homes.
- No pot ser, aquest amagatall no el coneix ningú.
- Malament!!, qui ens ha traït ?
Els homes cada vegada discutien més. Els dos nens estaven atemorits i peladets de fred , el terra estava tan mullat que el pobre Pepito tenia unes ganes boges d´esternudar i... attxiss !!!. Silenci total. Els lladregots busquen i busquen per la cova fins que troben els dos nens. Agafats per les orelles, els porten davant del qui semblava que era el cap.
- Quí sou marrecs ??
- Ai, ai !!, quin mal que em fas, deixa'm !! - deia en Frederic mentre li donava puntades de peu al turmell.
- No li feu mal al meu amic!!, cridava el Pepito- donant-li cops de puny al seu captor.
Els homes reien fent enfadar als dos nens. Semblava que eren uns quatre, ja que en veien tres dintre, mentre que un altre era fora vigilant. No estaven ja per més romanços i es començaven a enfadar
- Prou de tonteries!!, aquests nens han descobert el nostre amagatall secret i alguna cosa em de fer...
- Si us plau, deixi'ns anar, no direm res a ningú.
Entre ells es posen a discutir, dient que tenien que fer una " entrega", i que ja era tard. Decideixen lligar-los i agafar els diners . Ja tornarien més tard.
- Feu bondat nens, ja , ja, ja,- reien tots.
La cosa es complicava. Estaven sols però tenien l'esperança que les seves mares els busquessin tard o d'hora. Efectivament, elles estranyades que els seus fills no tornessin de "caçar" musclos, miraven per tot arreu per veure si els veien, i com que no els trobaven van decidir, junt amb el socorrista, buscar-los anant amunt i avall de la platja. Ni rastre. Elles ja amoïnades , el socorrista també, i els altaveus tota la estona demanant si algú havia vist uns nens amb les característiques del Frederic i el Pepito. Demanaren ajuda als Mossos d´Esquadra i entre tots començaren la recerca dels dos nens.
Ells ja començaven a estar congelats. Tota aquella humitat i mitja foscor els tenia cagadets de por. El Pepito amb la boca intentava deslligar al seu amic; però les cordes eren fortes i li feien mal les dents.
El Frederic li diu al Pepitu: - Arrastren-nos per terra , a veure si poden arribar a la entrada de la cova.
Ui. Ui !! quin mal de cul. Allò rascava com un "paper de vidre". Tot lo que sobresortia de les roques, musclos, cargols fossilitzats, ..s'ho enduien amb el cul però ells anaven lliscant, lliscant i cada vegada a més velocitat com si estiguessin al Dragón Kan, fins que van sortir volant des de la cova fins a mar. Van caure bé, però tenien les mans lligades i no podien nedar . Auxili, auxili!!, -cridaven- res, no hi havia ningú . Fes-te el mort , li va dir en Pepito al Frederic. Ells es van posar panxa amunt intentant surar. Va ser en aquell precís instant que les mares i la policia, van aparèixer. Es van tirar al aigua i els van treure. Feliços tots de salvar-se, els nens explicaren el tresor que hi havia dins de la cova. Els Mossos van decidir no tocar res i agafar els lladres per sorpresa. Pero aquell dia no hi van tornar, que dolentots!! ¿ no s´en recordaven que havien deixat uns nens dins sense menjar ni beure ? L´endemà amb la policia a l'aguait, varen poder detenir-los .
- Teníem que haver "pelat" aquestos nens- deia el cap al altres companys. La culpa es teva per no canviar de lloc la "mercaderia"- contestava un altre. Jo, jooooo !, tinc la culpa ?.,,ara veuràs!!!
Menys mal que estaven emmanillats que si no...
En Pepito i en Frederic, reien contents. Havien col.laborat a enxampar uns lladres i a més a mes tenien un munt de MUSCLOS.Ah! i la recompensa que els van donar pels diners i les joies que van poder retornar als seus propietaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada