EL PEPITO FUTBOLISTA
Com cada mati, en Pepito anava a l´escola caminant, no gaire lluny de casa seva,.Hi havia un trosset de carrer que no estava asfaltat i clar per terra , papers i alguna llauneta sempre trobava. Ell ho xutava tot, a vegades miraba la distancia que havia fet aquella pedra, o contava les voltes que feia la coca-cola buida.
Els seus pares veient que li agradava tant la pilota, varen decidir apuntar-lo a un club de futbol que hi havia al poble. Varem parlar amb l´entrenador que li va fer algunes proves, i va veure que el nen tenia qualitats.
Aixi que el Pepito, dimarts i dijous (els altres dies tenia anglès i música) en sortir del col.legi, berenava i !apa! a entrenar. Ell disfrutava molt i cada dia ho feia millor. Xutava molt fort (les pràctiques de les pedres) i el senyor Enric , que així es deia l´entrenador, el posava de davanter.
Van pasar els dies fins que..
- Veniu tots el jugadors que he de parlar amb vosaltres- va dir el Sr.Enric
Tots els nens nerviosos , es van asseure a terra per escoltar-lo
- Ja ha començat la lligueta que fem cada any amb els equips dels altres llocs.Tots són nens de la vostra edad i les mateixes condicions fisiques.
- !! Guai, que bé !! criden tots.
- Aixi que ens hem de preparar força, que el campionat està en marxa.
El primer partit era a casa contra l´equip del poble del costat i !mare meva quins nervis !! era aquell dissabte ..
El divendres després de una bona sessió d´entrenament, el Pepito quasi no tenia ganes de sopar,!! seria el primer partit de la seva vida !!
- Mareta, no tinc gana ....
- !!Ah, no !! has de menjar, si no estaras fluixet. Ho dius perque és verdura ¿oi?
- Ehem, ehem, bé, si .. pero , em fa mal de panxa
- Això són els nervis,. Menja´t les bajoques i la fruita i et sentiras millor.
- !!Quin remei !!
A mitja nit, no podia dormir, la mare li va fer un got calentet de llet amb cola-cao i es va tranquilitzar una mica.
Al mati, després d'un bon suc de fruita i dues llesquetes de pa torrat amb melmelada, varen sortir tota la família direcció camp de futbol. Anaven a peu (s´ha de fer ejercici) i com era habitual , el Pepito xutava totes les pedretes i papers que hi havia al terra. Pero !ai!, quina mala sort, darrere de lo que semblava un paper hi havia un pedrot descomunal, la puntadeta de peu del nen va ser de campionat i ! quin mal !!, mama, mama, quin mal !!.. Efectivament, li van treure ràpidament la sabata, i els dits estaven vermells i el peu semblava que s' anava inflant. Quins plors, pobre Pepito!!.
Arrivaren al camp, tots els altres jugadors ja feien estiraments. El Sr. Enric quan va veure el Pepito en aquell estat.... clar, el nen no podia jugar i es va quedar a la banqueta.
El partit estava emocionat, guanyava l´equip contrari 1 a 2, els nervis a flor de pell, el equip visitant ataca fort i el seu millor jugador enfila cap a la porteria,d´ en Frederic (el millor amic del Pepito). Xuta i el porter fa una parada colossal, pero amb tan mala sort que la seva cara topa amb el pal, el nen queda mig estabornit i casi cau al terra, el Sr. Enric i un ajudant van correns a curar-lo, pero el cop havia sigut fort i en Frederic no estava en condicions de continuar. La cosa es complica ja que no tenien porter substitut, el equip era novell i encara no estava fet del tot.
- !!Jo puc fer de porter !!- diu en Pepito tot convençut
- Home, que tens malament el peu- diu l´ entrenador.
- Ja no el tinc tan inflat, i lo important és ser àgil amb les mans.
- Bé, si et sents amb força...- mirant als seus pares, que assentien amb el cap.
I dit i fet, en Pepito es posa a la porteria, mentre els seus companys encorajats pel succes, es dirigien al camp contrari, marcan un excelent gol. i ja 2 a 2, aprofitaren els visitants per atacar i posant-se davant del Pepito, xutaren i !ai!, ell que no havia sigut mai porter, va parar aquella pilota amb tot cor. Ja no li feia mal res, el partit va acabar en un just empat i el Pepito n'estava orgullós.
- Jo crec que tu podries ser porter- li diu el Sr. Enric
- Ho has fet molt bé,, crec que seria lo millor- comenta el seu pare
- Si, em noto segur sota els pals- contesta el nen
- Val, aixi podrem sempre entrenar junts- diu el Frederic.
- !!Visca!! criden tots els nens de l´equip.
Tots ho van celebrar .Tenien ja un bon equip i amb el temps potser en Pepito seria un dels millors porters del pais, pero aixó sí, sense deixar els estudis.
Sabeu ?, no va perdre mai el costum de donar patadetes a tot lo que habia per terra, potser de gran seria responsable de manteniment , neteja i serveis de l´ajuntament ......
- !!Jo puc fer de porter !!- diu en Pepito tot convençut
- Home, que tens malament el peu- diu l´ entrenador.
- Ja no el tinc tan inflat, i lo important és ser àgil amb les mans.
- Bé, si et sents amb força...- mirant als seus pares, que assentien amb el cap.
I dit i fet, en Pepito es posa a la porteria, mentre els seus companys encorajats pel succes, es dirigien al camp contrari, marcan un excelent gol. i ja 2 a 2, aprofitaren els visitants per atacar i posant-se davant del Pepito, xutaren i !ai!, ell que no havia sigut mai porter, va parar aquella pilota amb tot cor. Ja no li feia mal res, el partit va acabar en un just empat i el Pepito n'estava orgullós.
- Jo crec que tu podries ser porter- li diu el Sr. Enric
- Ho has fet molt bé,, crec que seria lo millor- comenta el seu pare
- Si, em noto segur sota els pals- contesta el nen
- Val, aixi podrem sempre entrenar junts- diu el Frederic.
- !!Visca!! criden tots els nens de l´equip.
Tots ho van celebrar .Tenien ja un bon equip i amb el temps potser en Pepito seria un dels millors porters del pais, pero aixó sí, sense deixar els estudis.
Sabeu ?, no va perdre mai el costum de donar patadetes a tot lo que habia per terra, potser de gran seria responsable de manteniment , neteja i serveis de l´ajuntament ......
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada