A en Pepitu i el seu millor amic
Frederic, els hi agradava anar a buscar bolets al bosc. En Frederic era un expert
doncs el seu pare li havia ensenyat, ja des de
petit, quins eren els bons. Coneixien un
bosc que a la gent gran no els hi agradava, ja que era una mica lluny i molt fosc. Les mares els hi van preparar un bon esmorzar i... ¡!cap a buscar
rovellons ¡¡.
Tenien sort, -mira, un rovelló-, deia en Frederic i ¡¡ cap al cistell ¡-. Compte en tallar-los
be - li deia a en Pepitu., i apa, un cama llarg!! al cistell. En Pepitu veu un bolet que brillava molt, vermell.. -guaita quin bolet més bonic - li diu al seu amic- ¿què serà?.
-¡¡No el toquis!! que no el
conec i pot ser dolent”,- contesta el seu amic.- Però en Pepitu, no va poder
resistir i el va mossegar: hummmm que
bó!!! I se´l va menjar tot. Com que n´hi havia molts ¡ tots al cistell¡. De sobte el Pepitu comença a parlar malament i a dir tonteries. Pepitu, Pepitu, que tens ??, -.li pregunta en Frederic. - Hi havia un arbre molt alt i el nen comença a
pegar-li : Ep gegant, fora d´aquí, pollós.- I el Frederic:- Pepitu que és un
arbre, és un pi”.
-Ai, ai, és el Gegant del Pi,
-diu tot esverat el nen.,- i li canta la
cançó: El gegant del pi, ara balla, ara balla ……, i fent-li pam i pipa. El
Frederic el va treure d´allà, mig coix de les patades que li donava al pobre arbre. El amic ja no sabia què fer,
quan de sobte volava per allá una despistada abella i el Pepitu diu: Oh,
oh, quin pardalet mes bonic!!.- En Frederic : ¡¡ no la toquis que és una abella
i si la molestes et picarà ¡¡¡I ni cas -¿què ets un rossinyol,
què cantes ?. Canta amb mi: rossinyol que vas a França, rossinyol…- i l´abella, ja cansada de tanta tontería, perque se li feia tard, ja que encara li quedava molta mel per fer; es tirà sobre el nas del pobre
Pepitu i
¡! mare meva , quin nas ¡¡¡, vermell com un tomàquet.
De sobte s´escolta un soroll molt fort, una cosa rara
i cau aigua. En Frederic obre la ma ¡ i
plou? es pregunta; mentrestant el seu amic es fregava la cara perque li picava molt, i
un altra vegada el soroll, era com un estornut, iiiiiii ai, apareix un drac,
amb uns mocs, els ulls plorosos i ¡attxisssss, atxissssss ¡!, estornudava sense
parar. En Frederic tot espantat crida - “un drac, un drac “, corre Pepitu,
corre.- Però en Pepitu, encara estava tururú i que dius????? UN GAT?? . ¡!No, No ¡!, un DRAC ¡!, corre. - Oh , un gatet, que estàs refredat ?. El drac, cada vegada que estornudava dutxava a
tothom. En Frederic, -egg, quin fàstic, aquesta aigua són MOCSSSSSS.-
El drac pobre, estava tant malaltó que no tenia ganes de res.- Vols un mocador ,
gatet ??,- i com que no en portava, es treu
el jersei i li dona. “Gràcies “ -diu el drac -i moc, moc es moca i diu: No sé
què fer, em fa mal tot el cos i..- en Frederic el toca i- em sembla que tens febre, si tinguèssim un
termòmetre... a veure, treu foc per la boca. I l' animaló fa xas!!! i li surt aigua bullint per la boca!!. apa, està calentíssima. En Pepitu diu -la meva mare em
dona Dalsy quan estic malalt, pobre gat-. En Frederic no sabia què
fer però , pensant pensant , ¡!!!idea
¡!!; aquells bolets que en Pepitu tenia
potser li farien alguna cosa, mal,
segur que no.
.-A veure drac, menja aquests bolets. -vols dir?“ diu , no m´agraden el
bolets.
En Pepitu li contesta -son boníssims¡¡”, te menja,
gatet. El drac , menja que menjaràs, els trobava bons , sí, sí, però …….
Comença a ballar i a donar voltes i ja no estornudava ni tenia mocs. Ei ei, vinga balleu amb mi… i el drac i el Pepitu s´abracen i van cantant: Aquest drac no en fa por ……. .El pobre Frederic ja no
sabia que fer, els dos estaven
“tururú”, havien d´ anar a casa i
no era qüestió d´ aparèixer amb un drac
i amb en Pepitu tan estrany. Allà a prop hi havia un rierol, potser seria una solució l´aigua freda…… Aixi que els hi va dir : Voleu una miqueta de Fanta ??.- I el Pepitu diu: Jo vull Cola-Cao, que tinc molta gana. I jo ,i jo, jo,!! crida el drac- clar que ell no sap que és el Cola- cao- . En Frederic s´emporta al dos amics fins al riu i diu: ¡
apa a beure ¡! I els tirà a l´ aigua, que estava tan geladeta que el Pepitu diu : Oh ,és Cola Cao de "verano"!!. I clar, el drac marxa corrents i dient - no m'agrada el Cola-cao, no m´agrada el
Cola-cao- tremolant com una fulla però, amb la fresqueta de l'aigua, ja es
trobava millor,igual que en Pepitu, que li va dir al Frederic,: ¿que faig dins del riuuuuu.?? al mateix temps que va veure l' animaló , quin susto - Socors un DRAC un DRAC ¡¡¡Uf ., va respirar tranquil en Frederic,el
seu amic ja estaba curat, però el Pepitu badalla fort i diu: -quina gana que
tinc, em menjaré un altre bolet. ¡!!!NOOOOOOOOOO ¡!!, va dir en Frederic. Anem
cap a casa que la mare ens farà un bons
macarrons.
Altafulla, 19 d´
Abril 2012. Pepi Miró
